Retards en la nòmina: quan pots trencar el contracte i cobrar indemnització

Des del 3 d’abril de 2025, la Llei Orgànica 1/2025 ha reforçat la protecció dels treballadors davant dels impagaments o retards en el pagament del salari. Aquesta reforma modifica l’article 50 de l’Estatut dels Treballadors i permet a l’empleat extingir el seu contracte amb dret a indemnització per acomiadament improcedent quan l’ocupador incompleix reiteradament les seves obligacions salarials.

Es considera “retard” quan l’empresa paga la nòmina amb més de 15 dies de demora respecte a la data habitual. Si aquesta situació es repeteix en sis mesos diferents al llarg de la relació laboral, encara que no siguin consecutius, o si es deuen tres mensualitats completes en un any, el treballador té dret a sol·licitar l’extinció indemnitzada del contracte.

Quines conseqüències té per al treballador?

• Dret a percebre la mateixa indemnització que en un acomiadament improcedent.
   

• Possibilitat de trencar la relació laboral sense perdre el dret a la prestació d’atur.
   

• Reconeixement judicial que l’incompliment és responsabilitat de l’empresa, no del treballador.
   

• Major protecció davant de situacions de vulnerabilitat econòmica derivades d’impagaments.

Com es reclama?

1. Reunir proves de l’incompliment: nòmines impagades, justificants bancaris o correus electrònics.
    

2. Contactar amb un professional per valorar el cas i redactar la demanda.
    

3. Presentar la demanda al jutjat social sol·licitant l’extinció del contracte.
    

4. Mantenir la relació laboral fins que el jutge dicti sentència, tret que s’acordi una suspensió prèvia.

Aquesta reforma ofereix als treballadors una via clara i efectiva per actuar davant d’incompliments que fins ara quedaven en un terreny poc definit. Al mateix temps, obliga les empreses a gestionar amb rigor el pagament dels salaris, ja que qualsevol incompliment reiterat pot derivar en la pèrdua del treballador i en una indemnització important. Per a pimes i autònoms, aquesta norma implica incrementar l’atenció en la gestió laboral i financera, ja que els marges d’error en el pagament de nòmines tenen ara conseqüències legals directes.

Conclusió
La reforma de l’article 50 suposa un avenç important en la defensa dels drets salarials dels treballadors. Estableix criteris objectius davant els impagaments i obliga les empreses a actuar amb més rigor. Una mesura necessària per garantir la confiança i l’estabilitat en les relacions laborals.