Noves ajudes per a les empreses davant els efectes dels aranzels: mesures del Reial decret llei 4/2025

El Reial decret llei 4/2025, aprovat el 8 d’abril, recull un conjunt de mesures urgents per donar suport a les empreses espanyoles davant les conseqüències econòmiques derivades de l’augment d’aranzels anunciat pels Estats Units. L’objectiu és oferir protecció mitjançant liquiditat, inversió i suport a l’exportació.

Noves ajudes per a les empreses davant els efectes dels aranzels: mesures del Reial decret llei 4/2025

Una resposta econòmica per a un context internacional complex

El Reial decret llei 4/2025, publicat al BOE del 9 d’abril de 2025, vol protegir el teixit empresarial espanyol davant l’impacte dels nous aranzels. El text legal estableix un marc de suport econòmic, financer i estratègic per a les empreses, especialment les exportadores.

L’articulació del decret gira entorn de tres eixos principals:

  1. Foment de la inversió productiva

  2. Provisió de liquiditat empresarial

  3. Impuls de l’activitat exportadora

Mesures per garantir la liquiditat i l’estabilitat

Una de les mesures destacades és la creació d’una línia d’avals públics per donar suport a la finançament empresarial. Aquesta mesura es concreta en la Resolució de 22 d’abril de 2025, que regula el primer tram de la línia.

També s’han adoptat mesures addicionals per afavorir l’estabilitat empresarial:

  • Ampliació del termini per absorbir pèrdues derivades de la COVID-19, evitant la dissolució automàtica.

  • Possibilitat de reformular comptes anuals ja aprovats, oferint flexibilitat temporal davant circumstàncies excepcionals.

Enfortiment de la capacitat exportadora

El decret també impulsa mesures per reforçar el posicionament internacional de les empreses:

  • Ampliació del FIEM en 200 milions d’euros, fins als 700 milions, per finançar projectes d’exportació i inversió exterior.

  • 20 milions addicionals no reemborsables per a iniciatives de diversificació comercial i projectes estratègics.

  • Increment del límit de cobertura de CESCE de 9.000 a 15.000 milions d’euros, activant 2.000 milions per protegir projectes afectats pels aranzels.

Reforma del sistema CARI, finançat ara via deute públic, per protegir contra la volatilitat dels tipus d’interès.