Els sous dels administradors són deduïbles a l’Impost de Societats, encara que no estiguin recollits als estatuts

 

Durant anys, l’Agència Tributària ha mantingut una interpretació restrictiva sobre aquesta qüestió. Considerava que les retribucions dels administradors no previstes expressament als estatuts eren liberalitats no deduïbles, i les rebutjava sistemàticament. Aquesta posició ha afectat especialment les pimes i els autònoms societaris, que veien qüestionades despeses reals i necessàries per al funcionament de l’empresa.

Un exemple destacat va ser el cas Mahou, en què el Tribunal Suprem va donar la raó a Hisenda i va exigir que les retribucions constessin als estatuts. Ara, aquest criteri ha canviat.

Sentència clau: Tribunal Suprem, núm. 546/2025, de 9 de maig

Amb aquesta nova resolució, el Tribunal Suprem confirma un gir jurisprudencial significatiu:

• Els sous dels administradors són deduïbles a l’Impost de Societats encara que no constin als estatuts socials.

• També són deduïbles quan l’administrador és soci, fins i tot amb una participació rellevant al capital social.

A més, el Tribunal estableix que correspon a l’Administració provar que existeix una distribució encoberta de beneficis, i no pas al contribuent demostrar el contrari.

Requisits per a la deducció

Tanmateix, no n’hi ha prou amb pagar una retribució a l’administrador. Perquè aquesta tingui caràcter deduïble, cal complir aquests requisits:

• Comptabilització: La despesa ha d’estar degudament registrada a la comptabilitat de l’empresa.

• Justificació: Ha de respondre a serveis reals i efectius prestats per l’administrador.

• Documentació i valoració: La retribució ha d’estar formalitzada i ajustada al valor de mercat, en relació amb les funcions desenvolupades.

Quines implicacions té per a les pimes i els socis administradors?

Aquesta sentència aporta claror i seguretat jurídica a l’hora de deduir els sous dins l’àmbit societari.
A partir d’ara, les empreses podran organitzar la retribució dels seus administradors amb més tranquil·litat, sense por que es denegui la deducció per motius purament formals com ara l’absència de previsió estatutària.

A més, aquest nou criteri afavoreix una fiscalitat més coherent i ajustada a la realitat empresarial, evitant càrregues innecessàries per a negocis que ja compleixen amb les seves obligacions fiscals i comptables.

Tens dubtes sobre com aplicar aquest nou criteri al teu cas concret? A Valero Tax Legal t’assessorem. info@valerotaxlegal.com | 972 697 790 | WhatsApp +34 644 76 97 24 www.valerotaxlegal.com