Incapacitat permanent parcial: la realitat funcional prima sobre l’adaptació del lloc de treball

Cada vegada més empreses aposten per adaptar els llocs de treball per mantenir l’activitat i protegir la salut dels seus equips. Tot i això, quan les limitacions funcionals d’un treballador són severes, l’adaptació pot resultar insuficient. Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ho confirma, posant el focus en la prioritat de la realitat funcional davant de l’adaptació formal del lloc.

Incapacitat permanent parcial: la realitat funcional prima sobre l’adaptació del lloc de treball

Una caiguda que va canviar la vida laboral

La protagonista d’aquest cas és una enginyera de telecomunicacions que, després d’una caiguda no laboral, va patir greus seqüeles al braç dret:

  • Incapacitat per tancar la mà.

  • Dolor persistent i mobilitat reduïda.

  • Dificultat per a tasques bàsiques de la seva professió.

Tot i això, l’empresa va actuar de forma responsable: va adaptar el lloc, eliminant desplaçaments i limitant tasques de camp. Però aquestes mesures no van compensar les importants restriccions funcionals.

Adaptació vs. limitació real: el centre del conflicte

L’INSS defensava que l’enginyera podia continuar desenvolupant la seva activitat gràcies a l’adaptació.
Tanmateix, l’evidència mèdica i els informes preventius van demostrar el contrari:
Les tasques clau de la professió continuaven sent inviables.
Els informes pericials i mèdics acreditaven la seva incapacitat.
L’empresa va documentar la reducció real de funcions.

El Tribunal: fets provats i dret del treballador

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va resoldre que:

  • La limitació funcional real preval sobre l’existència d’un lloc adaptat.

  • Es va confirmar la incapacitat permanent parcial, reconeixent a la treballadora una prestació equivalent a 24 mensualitats de la seva base reguladora (més de 60.000 euros).

Aquest criteri reforça la seguretat jurídica per a treballadors i empreses: la incapacitat s’avalua segons la realitat objectiva de les limitacions.

Claus per a empreses i treballadors

✔ Per a l’empresa:

  • Apostar per l’adaptació és essencial, però ha d’anar acompanyada d’un seguiment mèdic rigorós.

  • Documentar cada mesura adoptada reforça la defensa davant possibles reclamacions.

✔ Per al treballador:

  • Conèixer els seus drets és clau.

  • És recomanable disposar d’informes mèdics actualitzats i la col·laboració del servei de prevenció.

Adaptar és important, però reconèixer la realitat funcional ho és encara més. La bona gestió d’aquests casos protegeix la salut de la plantilla, aporta seguretat jurídica i demostra compromís amb la prevenció de riscos laborals.

CONTINGUT RELACIONAT