Protecció després d'una incapacitat permanent absoluta

 

A diferència de la incapacitat permanent total —que només impedeix el desenvolupament de la feina habitual—, la IPA pressuposa que el treballador no pot reinserir-se en cap lloc del mercat laboral amb un mínim d'eficàcia, dignitat o rendiment.

Requisits i quantia de la prestació

Per accedir a una pensió per IPA, és necessari complir amb una sèrie de requisits tècnics i mèdics:

• Grau d'invalidesa: Les dolències han de ser objectivables, previsiblement definitives i anul·lar completament la capacitat laboral.

• Quantia econòmica: La pensió equival al 100% de la base reguladora del treballador.

• Compatibilitat limitada: Tot i que sorprengui, és possible realitzar activitats laborals residuals que no contravinguin l'estat de salut del pensionista. Aquestes han de ser notificades prèviament a la Seguretat Social per garantir-ne la compatibilitat legal.

Un aspecte clau en la jurisprudència és la valoració conjunta de patologies. La suma de malalties —encara que individualment no siguin incapacitants— pot provocar una disminució en la capacitat funcional residual suficient per justificar la IPA.

Caso real: El TSJ de Madrid reconeix IPA per pluripatologia de llarga evolució

Un recent fallo del Tribunal Superior de Justícia de Madrid il·lustra bé aquesta situació. Es tracta d'un treballador del sector del taxi que, després de ser declarat en incapacitat permanent total el 2019 per un tremolor essencial, va sol·licitar el reconeixement del grau d'absoluta davant l'empitjorament del seu estat de salut.

Entre les patologies acreditades hi havia:

• Tremolor essencial sever, resistents al tractament.

• Seqüeles d'un ictus (vèrtigs i problemes visuals).

• Obesitat grau 2 i discopatia cervical.

• Trastorn distímic i possible angina microvascular.

La Sala va concloure que la combinació de totes aquestes dolències limitava de forma severa la seva funcionalitat fins i tot en tasques bàsiques. En paraules del tribunal:

“Amb una capacitat funcional tan reduïda difícilment pot prestar serveis en cap professió amb rendiment i professionalitat (…)”.

Se li va reconèixer el dret a percebre una pensió de IPA pel 100% de la seva base reguladora (975, 87 euros mensuals).

La incapacitat permanent absoluta no exigeix que una única malaltia anul·li tota capacitat laboral, sinó que la suma de diverses pot justificar el seu reconeixement, sobretot quan afecten de forma severa i permanent.