La falta de registre de jornada no acredita automàticament les hores extres

 

El Tribunal Suprem ha tornat a pronunciar-se sobre una de les qüestions més debatudes en matèria laboral: el registre de jornada i les reclamacions d'hores extraordinàries. En la seva sentència del 15 d'abril de 2026 (Rec. 674/25), l'Alt Tribunal aclareix que la falta de registre horari per part de l'empresa no implica automàticament que totes les hores extra reclamades per un treballador hagin de considerar-se provades.

La normativa laboral obliga les empreses a dur un control diari de la jornada per garantir el compliment dels límits legals de treball i descans. Aquest registre ha de reflectir de forma objectiva l'inici i finalització de la jornada laboral i serveix com a eina de control tant per a l'empresa com per als treballadors i la Inspecció de Treball.

No obstant això, el Tribunal Suprem recorda que el incompliment d'aquesta obligació constitueix una infracció administrativa, però no suposa per si sol que qualsevol reclamació d'hores extraordinàries hagi de ser acceptada automàticament.

Diferència entre horaris fixos i variables

Un dels aspectes més importants de la sentència és la diferenciació entre horaris fixos i jornades variables.

En els treballs amb horaris variables o sistemes de torns imprevisibles, l'empresa té una major obligació d'acreditar el temps efectivament treballat, especialment si no hi ha un registre de jornada adequat.

Per contra, quan hi ha un horari fix i conegut per ambdues parts, el treballador ha d'aportar indicis raonables que realment feia hores fora de la jornada pactada. Segons el Suprem, no es pot exigir a l'empresa que provi constantment un fet negatiu, és a dir, demostrar que no hi va haver excessos de jornada.

La importància d'aportar indicis

La sentència també aclareix que el treballador no necessita demostrar de forma matemàtica cada hora extraordinària realitzada, però sí aportar elements mínims que permetin sospitar que l'horari habitual es incomplia.

Entre els indicis que poden servir com a prova destaquen:

• Correus electrònics enviats fora d'horari.

• Missatges laborals nocturns o en dies festius.

• Registres d'accés informàtic.

• Testimonis.

• Informes d'activitat o quadres de treball.

Només quan existeixen aquests indicis, l'absència de registre horari pot tenir un veritable valor probatori davant de l'empresa.

En el cas analitzat pel Tribunal Suprem, el treballador va detallar les hores extres reclamades, però no va presentar proves externes que acreditessin que efectivament treballava més enllà del seu horari habitual. Per això, el tribunal va considerar insuficient la reclamació i va rebutjar que la falta de registre fos suficient per reconèixer automàticament les quantitats reclamades.

La sentència del Tribunal Suprem marca un criteri important en matèria laboral: l'absència de registre horari no converteix automàticament en vàlides totes les reclamacions d'hores extraordinàries. En els casos d'horari fix, el treballador haurà d'aportar indicis raonables que existien excessos reals de jornada perquè la falta de control horari tingui rellevància probatòria contra l'empresa.