El Tribunal Suprem tanca la porta a les indemnitzacions “a mida” en els acomiadaments improcedents

El Ple de la Sala Social del Tribunal Suprem ha fixat doctrina sobre un dels punts més debatuts dels últims anys en l’àmbit laboral: la possibilitat que els jutges modifiquin la indemnització legal per acomiadament improcedent segons les circumstàncies personals del treballador. Amb aquesta resolució, es confirma que la quantia prevista a l’article 56.1 de l’Estatut dels Treballadors és d’aplicació obligatòria, sense marge per a increments discrets per part dels tribunals.

Què ha dit exactament el Tribunal Suprem?

La sentència, que es publicarà íntegrament en els pròxims dies, marca un abans i un després en la interpretació de l’acomiadament improcedent. El Suprem afirma amb claredat que la indemnització establerta per la llei ja compleix els estàndards d’adequació exigits pel marc internacional, i per tant no és jurídicament admissible permetre ampliacions individuals decidides judicialment.

El criteri legal vigent —33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats— no pot veure’s alterat per elements subjectius, com la situació personal del treballador, el grau de vulnerabilitat o la seva antiguitat.

Quines implicacions té aquesta sentència per a les empreses?

Aquest pronunciament té un impacte directe en la gestió empresarial:

• S’elimina la incertesa judicial en els processos d’acomiadament.

• Es reforça un marc previsible, uniforme i objectiu per calcular costos laborals.

• Es descarta el risc d’indemnitzacions subjectives que podrien generar inseguretat jurídica, desigualtats i més litigis.

La doctrina facilita la definició de polítiques internes de RRHH i protocols clars d’acomiadament.

I els tractats internacionals?

La sentència analitza l’article 10 del Conveni 158 de l’OIT i l’article 24 de la Carta Social Europea, que fan referència al dret a una “indemnització adequada”.

El Suprem estableix que:

• Aquests textos no tenen aplicació directa a l’ordenament laboral espanyol.

• Són normes programàtiques i de contingut imprecís, sense força normativa vinculant.

• Una modificació de l’actual sistema només seria possible mitjançant una reforma legal expressa.

El valor jurídic de les resolucions del CEDS

El Tribunal també resol la qüestió sobre el pes de les resolucions del Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS):

• El CEDS no és un òrgan jurisdiccional.

• Les seves resolucions no tenen caràcter vinculant ni executiu a Espanya.

• No poden ser font directa de drets o obligacions entre particulars.

Aquesta interpretació coincideix amb la d’altres tribunals europeus, com el Consell d’Estat francès o el Tribunal Constitucional italià.

Amb aquesta sentència, el Tribunal Suprem consolida la seguretat jurídica i la igualtat de tracte en matèria d’acomiadaments. Des d’ara, no hi ha marge per incrementar indemnitzacions segons el cas individual.